CREMA DE SANT JOSEP

 La crema catalana actual ja apareix als receptaris medievals catalans llibre de Sen Soví i llibre del Coch, i es considera les postres més antigues a Europa dins de la seva categoria. La crema catalana, a la catalanofonia, s'espesseix tradicionalment amb midó, no inclou nata ni clares d'ou i s'aromatitza amb canyella i pell de llimona, o eventualment de taronja, mai amb vainilla.

  Està àmpliament documentada a la literatura catalana des del segle XIV per exemple, és una de les postres que apareixen sovint al Calaix de Sastre (segle XVIII) i que més agraden al barceloní baró de Maldà i sembla que Casanova en va menjar a Barcelona. Al segle XX apareix a l'obra de Josep Pla i del poeta Miquel Martí i Pol, entre molts altres.

 La tradició diu que s'ha de menjar el dia de Sant Josep (19 de març) i per això també rep el nom de crema de sant Josep. 

Fons Wikipèdia

Un litre de llet sencera
Sis rovells d´ou
200g de sucre
60g de maizena o de midó
la pell d´una llimona
i una branca de canyella

Separeu una tassa de llet del litre i desfeu-hi la maizena o el midó, poseu la resta de la llet en un recipient al foc amb la pell de la llimona i la branca de canyella, quan arrenqui el bull traieu-la i deixeu infusionar.
En un bol a part poseu-hi els rovells i el sucre i remeneu-ho be, després afegiu-hi la llet freda amb la maizena o midó desfet i la resta de la llet col.lada, torneu a passar.ho tot a un recipient que pugui anar al foc i sense deixar de remenar deixeu que bulli fins que agafi la textura de crema.

Si la voleu cremada, un cop freda espolseu.hi sucre per sobre i cremeu-la amb un bufador o amb una planxa de les que es fan servir expressament per la crema.